VALORS

Dia 17 de setembre de 2019

Activitat 1: Llegeix el següent text:

Hi havia una vegada…

Un dia, la mare estava fent el dinar i quan ja ho tenia tot a punt per coure l’olla, se’n va adonar que se li havia acabat el safrà. En Patufet, que estava per allà i va sentir com la mare s’exclamava, va dir:… un pare i una mare que tenien un fillet tan petit, tan petitet… que li deien en Patufet.

“Mare, si no hi ha safrà… - Jo us en puc anar a buscar.

La mare, escandalitzada per aquesta idea, li va contestar: - On vols anar tu tan petit!!! No veus que, com que ets tan petitó, la gent no et veuria i et podria trepitjar?”

En Patufet va reclamar: - Mare!! Jo vull anar a buscar safrà!!!! Hi aniré cantant així, encara que no em vegin, em sentiran!!!”

Després de molt fer-se pregar, la mare va acceptar i li va donar un dineret per anar a buscar safrà. D’aquesta manera en Patufet va sortir al carrer i es va dirigir cap a la botiga, carregat amb el diner i tot cantant:

“Patim, patam, patum,

homes i dones del cap dret,

patim, patam, patum,

no trepitgeu en Patufet“

Quan va arribar a la botiga, tot content d’haver-ho aconseguit, va entrar i va demanar un dineret de safrà. El botiguer que sentia una veu, mirava per tot arreu, però no veia a ningú “Ei, que no em veieu!! Vejam si em despatxeu un dineret de safrà!!”

El botiguer va tornar a mirar i, de sobte, va veure un dineret que es bellugava a terra. Va agafar el dineret i en el seu lloc hi va deixar una paperina  de safrà. En Patufet va sortir de la botiga i va enfilar al camí cap a casa:

“Patim, patam, patum,

homes i dones del cap dret,

patim, patam, patum,

no trepitgeu en Patufet“

La gent que anava pel carrer, en veient una paperina sola cantant pel carrer, s’amagava als portals. Quan va arribar a casa seva, la mare no s’ho podia creure, En Patufet havia anat sol a comprar el safrà i hi havia fet prou bé. Quan en Patufet va demanar-li per portar el dinar al pare, que estava treballant al camp, la mare va dir que no, el cistell pesava massa i l’hort era massa lluny. Però en Patufet no va callar fins que al final ho va aconseguir.

I en Patufet, carregat amb el cistell del dinar se’n va anar a cercar son pare, i pel camí anava cantant:

“Patim, patam, patum,

homes i dones del cap dret,

patim, patam, patum,

no trepitgeu en Patufet“

La gent del poble, espantada en veure passar un cistell tot sol que cantava, s’amagava dins de les cases. En Patufet va anar caminant fins que va sortir del poble. Quan ja portava una bona estona caminant, i quan ja estava força cansat, va començar a ploure i, corrents, en Patufet va anar cap a un camp proper i en va amagar sota una col prou gran.

Al cap d’una estona, un bou que pasturava per allí, va veure la col i se la va menjar. I sense adonar-se’n, també es va engolir al pobre Patufet que era a sota amagat.

Quan el pare d’en Patufet va arribar a casa i la mare li va preguntar pel seu fillet, aquest va dir que no l’havia pas vist i que, a sobre, no havia pogut dinar ja que ningú li havia portat el cistell. Es va fer fosc i en Patufet encara no havia tornat a casa, i els seus pares, molt preocupats, van sortir a buscar-lo. Al cap d’una bona estona, en un camp, van trobar el cistell que el Patufet portava i, aleshores, van començar a cridar: “Patufet, on ets? Patufet, on ets?”

En Patufet, que els va sentir al cap d’una estona, va contestar: “A la panxa del bou, on no hi neva ni plou”

Però els pares no el sentien … “Patufet, on ets?” “A la panxa del bou, on no hi neva ni plou”

De sobte, els pares van sentir la veueta d’en Patufet, i van saber on era. Però com el podien treure de la panxa del bou?

Van començar a donar menjar al bou… i més menjar … i més menjar … i el  bou, es va anar inflant … inflant … inflant… Tant i tant es va inflar de menjar que, al final, el bou es va tirar un pet i en va sortir … en Patufet!!!!

I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte ja s’ha acaba


Dia 24 de setembre de 2019

Activitat 2: Per grups de 4 indicau quins sentiments sent cada un dels següents personatges:

• Patufet:
• Mare:
• Pare:
• Botiguer:
• Gent del poble:

Activitat 3: Per grups cooperatius cercau al diccionari les definicions dels següents sentiments.  

1. Alegria:
2. Il·lusió:
3. Emoció:
4. Tristesa:
5. Ira:
6. Apatia:
7. Decepció:
8. Paciència:
9. Timidesa:
10. Seguretat:

Dimarts 1 d'octubre de 2019

Lectura d'un text.

Després contestam a les preguntes:

Dimarts 8 d'octubre de 2019

Veim un video i comentam els sentiments que experimenten els personatges.

https://www.youtube.com/watch?v=tqvQ8UiLV4I

https://www.educaixa.com/microsites/KitsCaixa_valores/emocions%20basiques/Continguts/recursos_aux/index.html

Dimarts 15 d'octubre de 2019

Mira el següent video:

1. Què fa la formiga durant l'estiu?

2. A qué dedica el seu temps la xigala durant l'estiu?

3. Qué opines de l'actitud de la xigala? i de la formiga?

4. Si fossis la formiga hauries compartit el teu menjar amb la xigala? Per què?

5. Inventa't un final diferent per aquesta història.


Dimarts 22 d'octubre de 2019


Roda dels sentiments, ens seiem en cercle i ens deim el que ens agrada dels altres.

Dimarts 29 d'octubre de 2019

Dimarts 12 de novembre de 2019

Un pagès vivia en un petit poblet, els seus veïns el consideraven afortunat perquè tenia un fantàstic cavall negre que utilitzava per llaurar i transportar la collita. Però un dia el cavall es va escapar. La notícia va córrer aviat pel poble, de manera que en arribar la nit els veïns van anar a consolar-lo per aquella greu pèrdua. Tots li deien: “quina mala sort has tingut!”. La resposta del pagès els va sorprendre: ” Bona sort, mala sort…Mai se sap … “

Uns dies després, el cavall va tornar portant amb ell tres eugues salvatges. Assabentats els vilatans van acudir de nou, aquesta vegada a donar-li l’enhorabona i a felicitar-lo per la seva bona fortuna, al que ell va tornar a contestar i altra vegada per sorpresa dels veïns del poble: ” Bona sort, mala sort…Mai se sap … ”

L’endemà, el fill del camperol tractava de domar les eugues, però una d’elles el va llançar a terra i el jove es va trencar una cama. Els veïns van visitar el ferit i van lamentar la seva mala sort, però el pare amb tota la serenitat del món va respondre una altra vegada:          ” Bona sort, mala sort… Mai se sap … ”

Una guerra va començar prop de la petita vila i una setmana més tard van aparèixer al poble els oficials de reclutament per endur-se als joves a l’exèrcit. El fill del camperol no va ser acceptat per tenir la cama trencada. Al final del dia, els vilatans que havien acomiadat als seus fills es van reunir a la taverna i van comentar la bona sort del pagès, tot i que aquest, com podem imaginar, va contestar novament: ” Bona sort, mala sort…Mai se sap … ”

Preguntes: 

a. Què és la sort?
b. Existeix la bona sort o la mala sort?

Dimarts 12 de novembre de 2019

Dia 10 de març de 2020

Nom _____________________________ data ______________

L’altre dia a la classe de 4t A va succeir un cas molt estrany. Un company,  una mica esburbat, direm que es deia Marc, arribava tard a classe i, com a ell no li agrada arribar tard, va començar a corre pel passadís, quan ja estava per la meitat del passadís es va topar amb un altre company, en Joel, que sabent que no es pot corre pel passadís, li va allargar la mà per aturar-lo amb tanta mala sort que li va ficar el dit dins l’ull, tirant a terra al Marc.

En Marc es va aixecar i de la ràbia li va pegar una empenta  al Joel. En aquell moment passava la Claudia, que anava al bany amb un got d’aigua bruta de pintura. El Joel va caure a sobre d’ella i el got d’aigua bruta va caure a sobre dels tres.

Quan els tres arribaren a classe i la mestra els va veure ben banyats i bruts els hi va preguntar que havia passat:

La Claudia li va explicar a la mestre que en Joel s’havia llançat a sobre d’ella i l’havia xopada i que la roba era nova i la seva mare la renyaria.

El Joel li va explicar a la mestre que el Marc l’havia empès i per això havia caigut a sobre de la Claudia.

I en Marc li va dir a la mestra que ell havia empès al Joel perquè aquest li havia ficat el dit dins l’ull sense que ell li fes res.

1.   Com creus que és senten els tres?

2.   Què creus que hauria de fer la mestra?

3.   Que penses que li passarà a la Claudia quan arribi a casa?

4.   Com hauria d’haver actuat el Joel per resoldre el problema?